La iniciativa impulsada pel consorci liderat per FACSA i del qual també en formen part IPROMA, AINIA, ESAMUR i CEBAS-CSIC, persegueix impulsar un model d'economia circular en la gestió de fangs i purins capaç de convertir els residus en recursos.
L'aplicació d'aquests avenços a escala industrial possibilitaria la generació de biofertilitzant per cobrir les necessitats de 1.700 hectàrees de cultiu, així com el reciclatge anual de prop de 300 tones de nitrogen, 80 de potassi i 70 de fòsfor.
El projecte europeu de recerca LIFE STO3RE, liderat per FACSA i integrat també per ESAMUR (Entitat Regional de Sanejament i Depuració d'aigües residuals de la Regió de Múrcia), AINIA (Associació de Recerca de la Indústria Agroalimentària), CEBAS-CSIC (Agència Estatal Consell Superior d'Investigacions Científica SL), inicia la seva recta final amb l'objectiu d'impulsar un model d'economia circular aplicat a la gestió conjunta dels purins de granja i els llots que es produeixen a les estacions depuradores d'aigües residuals (EDAR) de mida petita i mitjana.
La iniciativa, que es va posar en marxa el setembre del 2015, ja s'aplica de manera pilot a l'EDAR de Totana (Múrcia). Mitjançant la combinació de diferents tecnologies que integren processos físics, biològics i químics, es persegueix eliminar de forma eficaç els patògens i microcontaminants orgànics presents en llots i purins i, alhora, obtenir biogàs agroindustrial reutilitzable com a font d'energia, així com nitrogen, potassi i fòsfor per al seu ús en les explotacions.
En xifres, l'aplicació d'aquesta tecnologia a escala industrial possibilitaria la generació d'un biofertilitzant en quantitat suficient per cobrir les necessitats de 1.700 hectàrees de cultius a l'any, a més de reutilitzar 50.000 m3 d'aigua i reciclar prop de 300 tones de nitrogen, 80 de potassi i 70 de potassi.
ESAMUR, responsable màxim de la gestió de l'aigua a la Regió de Múrcia, ha apostat en els darrers anys de manera especial per la R+D+i com a eina de tecnologies capdavanteres que permetin reduir l'impacte ambiental del tractament de les aigües residuals i, alhora, contribueixin a la reutilització dels recursos hídrics.
“A més d'afavorir l'estabilització de la matèria orgànica, la reducció d'olors procedents dels fangs i purins i l'eliminació de microcontaminants i patògens, la tecnologia de digestió anaeròbia que s'utilitza en aquest procés permet, entre altres beneficis, reduir les emissions de CO2 i obtenir una font d'energia renovable com és el biogàs, amb el apropar-nos a l'objectiu de 'residu zero'‘, ha explicat la tècnica d'R+D+i d'AINIA, Gràcia Silvestre.
Pel que fa al tractament de les aigües residuals i la seva reutilització, la tècnica d'R+D+i de FACSA Elena Zuriaga ha remarcat que "el tractament de les aigües residuals i la seva reutilització cobra cada cop més importància atesa l'escassetat d'aquest recurs". En aquest sentit, ha destacat que "d'aquest tractament es generen llots que poden ser valoritzats juntament amb altres residus com són les dejeccions ramaderes, dels quals es pretén obtenir una font dʻenergia i nutrients per a lʻagricultura".
Sobre això, l'investigador del CEBAS-CSIC Carlos García ha apuntat que "la societat actual necessita assegurar la generació d'aliments saludables de manera sostinguda en el temps i, atès que els biofertilitzants són capaços d'incrementar la fertilitat dels sòls on s'hi afegeixen, resulten claus per a l'agricultura del futur". "Si a més obtenim aquests productes a partir de residus orgànics amb un alt contingut de matèria orgànica i nutrients, beneficiarem el medi ambient i l'economia en aconseguir el pas de 'residu a recurs' i aconseguir així l'objectiu d'economia circular".
