QUÈ ÉS?
Els metalls pesants són un grup d'elements químics que presenten una alta densitat. Són en general tòxics per als éssers humans i entre els més susceptibles de presentar-se a l'aigua destaquem mercuri, níquel, coure, plom i crom.
COM ES PRODUEIX LA CONTAMINACIÓ PER METALLS PESATS A L'AIGUA?
L'increment de concentració a les aigües d'aquests compostos es deu principalment a contaminació puntual d'origen industrial o miner. Els lixiviats d'abocadors o abocaments d'aigües residuals també poden ser una font de contaminació. Cal assenyalar també que en alguns casos hi ha aigües que pateixen un procés d'enriquiment natural en metalls pesants en travessar aqüífers formats per roques que els contenen en la composició.
QUINS SÓN ELS LÍMITS FIXATS PER A LA PRESÈNCIA DE METALLS PESATS EN L'AIGUA DE CONSUM HUMÀ?
Els metalls pesants són, en general, tòxics per als éssers humans, ia més la seva característica de ser bioacumulatius (no poden ser eliminats pel cos) provoca que les concentracions permeses a l'aigua de consum humà per la legislació vigent (RD 140/03) siguin molt petites.
Com que es tracta de diversos elements, mostrarem a tall d'exemple una llista amb els límits establerts a l'aigua de consum humà per als principals metalls pesants:
Mercuri: 1 microgram/l
Níquel: 20 micrograms/l
Coure: 2 mil·ligrams/l
Plom: 25 micrograms/l
Crom: 50 micrograms/l
COM POT EVITAR-SE LA PRESÈNCIA D'ALTES CONCENTRACIONS DE METALLS PESATS A L'AIGUA?
Cal assenyalar que la presència d'aquests elements és molt poc habitual i d'aparèixer ho fan mitjançant traces, és a dir, en concentracions molt per sota del límit legal estipulat per a aigües de consum humà.
Com a font d'abastament s'utilitzen, sempre que sigui possible, captacions que en origen compleixen el límit de concentració establert per la legislació vigent sobre això. No obstant això, hi ha zones on això no es pot fer, a causa de la presència generalitzada d'una concentració elevada d'algun metall pesant a les aigües subterrànies/superficials d'aquesta àrea. En aquests casos es fa un tractament secundari permès per l'autoritat sanitària que elimini el metall.
