L'aigua regenerada és un dels recursos estratègics amb més potencial per afrontar l'escassetat hídrica i augmentar la resiliència dels territoris. Els avenços en tractament, control analític i gestió del risc obren ara una nova etapa en la reutilització, en què, juntament amb el seu ús ja àmpliament estès en agricultura, es comencen a explorar altres aplicacions de més exigència, com ara la reutilització potable indirecta.
Aquesta evolució va centrar ahir la jornada 'Aigua regenerada: ciència i casos pràctics d'un recurs imprescindible actualment', organitzada per la Càtedra Facsa-Fovasa de la Universitat Politècnica de València (UPV) juntament amb la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ). La trobada va congregar més de 300 assistents presencials i en línia entre representants d'administracions públiques, organismes de conca, empreses gestores de l'aigua, universitats i centres de recerca, laboratoris, enginyeries i consultores, comunitats de regants i professionals del sector agrari.
La directora de la Càtedra Facsa-Fovasa, Amparo Bes; la comissària d'Aigües de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, Cristina Sola; i el director general de Facsa, Jose Claramonte, van ser els encarregats d'obrir una jornada que va posar sobre la taula, tant l'enorme potencial de l'aigua regenerada com la necessitat de continuar augmentant la confiança en aquest recurs, del qual encara es perd actualment al voltant de 40 % en depuració, tal com va destacar Sola.
Una de les principals qüestions de la jornada va ser precisament el salt que experimenta l'aigua regenerada. La seva utilització està àmpliament normalitzada en determinats àmbits, especialment en agricultura, però els avenços tecnològics i l'increment de les garanties sanitàries i ambientals permeten plantejar escenaris de reutilització cada cop més ambiciosos.
Segons dades de l'EPSAR, a la Comunitat Valenciana, durant el 2025 es van assolir 127,82 hm³ de reutilització directa, amb 95 depuradores produint aigua regenerada i un 99,13 % del volum reutilitzat destinat a agricultura, cosa que reflecteix tant la consolidació d'aquest recurs en el regadiu com el potencial existent. el reg de zones verdes i determinats processos industrials fins a altres usos vinculats a la gestió i la recuperació dels recursos hídrics.
Més control i garanties per ampliar usos
L'evolució de l'aigua regenerada passa també per continuar reforçant la confiança en el recurs mitjançant un coneixement més gran de la seva qualitat, tractaments cada vegada més avançats i sistemes de control capaços d'anticipar i gestionar possibles riscos.
La jornada també va abordar com garantir que l'aigua regenerada sigui segura per a cada ús, des del control de microorganismes i l'eliminació de bacteris fins al seguiment de la seva qualitat al llarg de tot el procés. Els tractaments actuals permeten adaptar l‟aigua a diferents usos, sempre amb controls rigorosos i una gestió adequada dels possibles riscos.
En aquest context, experiències com la desenvolupada al riu Llobregat mostren com l'aigua regenerada es pot incorporar novament al sistema hídric abans de la seva posterior captació i tractament per a proveïment, avançant cap a un aprofitament més circular dels recursos disponibles amb elevats estàndards de control i seguretat.
Aquestes van ser algunes de les qüestions que va posar sobre la taula l'extens plafó de ponents, compost per Víctor Roca, tècnic d'EPSAR; Pedro Simón, director tècnic d'ESAMUR; Julia Bellver, cap de Servei de Sanitat Ambiental de la Direcció General de Salut Pública de la Comunitat Valenciana; Irene Corbella, cap de Servei de Salut Ambiental de la Generalitat de Catalunya; Ana Allende, investigadora del CEBAS-CSIC; Gloria Sánchez, investigadora de l'IATA-CSIC; Félix Ripollés, responsable de licitacions d'Eurofins Iproma; Raffaella Meffe, directora adjunta d'IMDEA Aigua; Francisco Picó, president de la Comunitat de la Sèquia Major del Pantà d'Elx; Mª José Toledo, directora-gerent d'Aigües i Sanejament d'Elx; i Claudio Guilabert, regidor de Serveis i Espais Públics, Innovació, Contractació i Fons Europeus de l'Ajuntament d'Elx.
L'agricultura, un exemple de reutilització consolidada
L'experiència del sector agrari va servir a més per mostrar el paper que l'aigua regenerada ja exerceix en territoris sotmesos a una elevada pressió hídrica. En alguns casos, com Elx o Jumilla, es reutilitza el 100 % de l'aigua produïda per la depuradora, evidenciant el valor que aquest recurs pot aportar per garantir la disponibilitat d'aigua i mantenir l'activitat agrícola.
Però ampliar la reutilització no depèn només de disposar de tecnologia i garanties. També exigeix connectar la producció d'aigua regenerada amb les necessitats dels qui finalment l'han d'utilitzar. Aquesta va ser una de les principals qüestions abordades a la taula d'usuaris moderada per Elena Zuriaga, de Facsa, que va reunir Pascual Broch, president de FECOREVA i de la Comunitat de Regants de Vila-real; Carlos Bernabeu, tècnic enginyer de la Comunitat de Regants de Monforte del Cid; Francisco Martínez, president de la Comunitat de Regants de Miraflores; i Francisco Picó, president de la Comunitat de la Sèquia Major del Pantà d'Elx.
Des de la perspectiva del regadiu, els participants van assenyalar la importància d'incorporar l'aigua regenerada com una font complementària i estable, reforçar la informació i la confiança en el recurs i facilitar-ne l'aprofitament allà on pot contribuir a cobrir les necessitats hídriques del sector. Un pas necessari perquè laigua regenerada deixi de considerar-se únicament una alternativa i consolidi el seu paper dins de la planificació hídrica.
Amparo López, cap d'Estudis de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de la UPV, va ser l'encarregada de clausurar una jornada que va evidenciar el canvi de paradigma que viu la reutilització: davant d'un escenari de més escassetat i pressió sobre els recursos hídrics, el repte passa ara per aprofitar al màxim l'aigua disponible, ampliar-ne els usos i fer-ho.
