La gestió de l'aigua ha esdevingut un element clau per al desenvolupament del nostre país. A nivell social, però també econòmic. De fet, segons les Nacions Unides (ONU), l'aigua és un component vital per al progrés, ja que és necessari per al funcionament normal de qualsevol sector socioeconòmic. Per aquest motiu, Facsa, empresa amb 150 anys d'experiència en la gestió del cicle de l'aigua a Espanya, ha presentat un estudi que analitza el model de gestió de l'aigua al nostre país.
La feina, que s'ha fet juntament amb la consultora d'Afers Públics Red2Red durant cinc mesos, neix d'un context clar. L'accés a l'aigua potable i al sanejament són drets humans fonamentals, però la disponibilitat de recursos hídrics és finita, i depèn de factors com ara el creixement poblacional, el creixement econòmic, el sorgiment de nous usos i els efectes del canvi climàtic. Un exemple és la sequera que està afectant actualment moltes comunitats autònomes.
Escassetat d'infraestructures
Per això, el I Estudi Facsa sobre el model de gestió de l'aigua a Espanya conclou que el nostre país ja ha d'incorporar un ens regulador del cicle urbà. Alhora, ha d'homogeneïtzar l'estructura tarifària a tot el país i proposa la creació d'un Fons Nacional de l'Aigua que faciliti la inversió d'infraestructures, en línia amb la col·laboració publicoprivada. L'objectiu és adequar com més aviat millor el nostre model a través d'una gestió adequada de la demanda i el subministrament que doni suport a una planificació hidrològica basada en la solidaritat entre territoris. També per l'escassetat d'infraestructures i la necessitat de renovar les actuals, millorar-ne l'eficiència així com apostar clarament per la innovació i la digitalització.
L'informe, que és públic i es pot consultar a la pàgina web www.elaguaprimero.com, parteix d'una situació clara. Espanya té una capacitat d'embassament de 56.000 hectòmetres cúbics, fet que suposa que en aquests moments (a data de febrer del 2024) el volum d'aigua embassada amb prou feines arriba al 50,13%. En aquesta situació, l'estrès hídric (relació entre aigua dolça extreta i disponibilitat de recurs) arriba al 42%, cosa que fa que el nostre país se situï al tercer lloc del rànquing de la UE només per darrere de Malta i Bèlgica.
Per contra, Portugal es troba a l'altra banda de la classificació amb una ràtio del 12%. És un cas paradigmàtic, ja que també està afrontant una situació similar en matèria de sequera. De fet, el Govern portuguès acaba d'aprovar un pla de contingència que afectarà l'agricultura i el consum domèstic a la regió de l'Algarve.
“"Espanya, tot i ser un dels països amb més estrès hídric de la UE, presenta una creixent demanda d'aigua. Sobretot, a causa de la transformació del cultiu de secà a regadiu. Per aquest motiu, és urgent invertir en infraestructures per al cicle integral de l'aigua i renovar les ja existents dotant-les de més eficiència, com també ho és invertir en les que reutilització o la dessalació, i que alhora disminueixin l'impacte de l'escassetat d'aigua dolça com un recurs convencional, especialment en un escenari complex on ja veiem els efectes del canvi climàtic afegit als increments poblacionals ia l'augment de la superfície de cultius.” ha assegurat José Claramonte, director general de Facsa.
Aposta per una estructura tarifària única
L'informe també ha abordat el model de l'aigua actual a través dels diferents usos. El percentatge més alt del consum correspon al sector agrari (80%), seguit del domèstic, amb un 15,5%. A l'entorn urbà, per la seva banda, l'estudi detecta una disminució en la disponibilitat de l'aigua des del 2005. Mentre que el tractament i la reutilització d'aigües residuals s'han mantingut estables, amb un augment considerable fins i tot el 2004, les pèrdues han disminuït en l'abastament urbà, situant-se en el 15,4% el 2020, la inversió a nivells un 50% inferiors als reflectits l'any 2010.
L'estudi ha detectat un possible motiu, ja que conclou que Espanya compta amb una de les tarifes més baixes de la Unió Europea, col·locant-se el setè per la cua. Una situació similar pel que fa a inversió per habitant, només per sobre de Xipre i Eslovènia, mentre que en longitud de xarxa, el nostre país només es troba per sobre de països com Romania, Malta i Estònia. Per això, l‟informe apunta a la necessitat de generar una estructura tarifària única, que sigui homogènia per a tot el territori nacional i que reculli els costos d‟operació il‟amortització de les inversions.
Revisió del sistema actual de governança
En aquesta línia, també proposa la revisió del sistema actual de governança perquè pugui evolucionar cap a un marc regulador que fomenti la participació de la ciutadania i contribueixi a una gestió més sostenible del recurs, tant des del punt de vista mediambiental com econòmic.
Per això, l'informe elaborat per Facsa proposa un nou model de gestió de l'aigua basat en un decàleg amb propostes de solució que van des de la creació d'un Pacte Nacional de l'Aigua i la inversió més gran en infraestructures fins a l'aposta per l'economia circular de l'aigua i la digitalització. A més, posa el focus en un actiu necessari per a la societat en general, com és el foment de la conscienciació i la sensibilització sobre l'ús correcte de l'aigua.
- Descarrega l'informe a: elaguaprimero.com
