L'aigua dolça és un recurs escàs amenaçat per múltiples factors com ara el creixement de la població, la contaminació o la sequera. A més, com a font de la majoria de l'aigua potable, s'ha de monitoritzar i conservar per garantir uns nivells de qualitat per al consum humà cada dia més exigents.
Cal destacar que les floracions de cianobacteris als embassaments constitueixen actualment un perill rellevant per a la salut pública i el medi ambient, pel fet que la producció de metabòlits tòxics, anomenats cianotoxines, té efectes a curt i llarg termini per a la salut humana.
En aquest context, els processos que es duen a terme a les plantes de tractament d'aigua potable prenen especial importància ja que la monitorització podria advertir amb prou antelació sobre l'existència de cianobacteris i anticipar amb temps suficient les decisions que s'han de prendre a les plantes de tractament d'aigua per produir aigua potable de qualitat adequada per al consum humà.
Així sorgeix el projecte CYANOA que té com a objectiu proporcionar noves tecnologies i eines per ajudar les plantes de tractament d'aigua a anticipar quan i on floriran els cianobacteris, a fi de decidir els tractaments necessaris per assolir els valors paramètrics de la legislació.
Fins al setembre de 2025, l'equip de recerca, format per Facsa, la Universitat Complutense de Madrid, Eurofins Iproma, i la Universitat Autònoma de Madrid, desenvoluparà, d'una banda, un Vehicle de Superfície Autònom (ASV, un dron aquàtic robotitzat) capaç de monitoritzar en temps real la proliferació de cianobacteris, hidrodinàmica, ecologia i toxicologia del mateix. Per acabar, el projecte desenvoluparà una solució digital de gestió de la informació basada en sistemes d'informació geogràfica amb un sistema de suport a la decisió integrat entrenat amb tècniques de machine learning.
Aquestes proves pilot s'estan duent a terme a l'embassament de Guajaraz (Toledo), comptant amb la col·laboració amb l'Ajuntament de Toledo i la Confederació Hidrogràfica del Tajo.
CYANOA, amb un pressupost de gairebé 800.000€, està subvencionat pel Ministeri de Ciència i Innovació, l'Agència estatal de Recerca, dins del Pla de Recuperació, Transferència i Resiliència, i la Unió Europea NextGenerationEU/PRTR.
