“"L'aigua ha de tractar-se com un valor i ja no com un recurs", amb aquesta declaració van començar les jornades tècniques impulsades per Facsa que van congregar especialistes de tot Espanya per aprofundir al voltant dels reptes del nou context regulatori en el sanejament i la depuració.
Durant les diferents sessions, que s'han celebrat els dies 27 i 28 de setembre a Castelló, els i les intervinents i assistents han debatut al voltant de les noves restriccions i objectius imposats per la recent Normativa i si aquesta anticipa i resol els reptes que ha d'afrontar el sector de l'aigua en un escenari canviant i que ha de posar el focus tant en la disponibilitat del recurs, cada vegada més en la disponibilitat del recurs, cada vegada més al voltant de lenergia i la gestió de residus. Tot i la capacitat d'adaptació del sector i la recerca constant de solucions que permetin gestionar aquest recurs tan limitat de manera eficient i amb uns estàndards cada vegada més exigents en quantitat i qualitat, no serà possible afrontar els escenaris actuals i futurs “si no hi ha una bona planificació i finançament que permeti aprofitar els reptes del nou context” en el marc d'una estratègia integral de país, tal com ha explicat el Facsa, Luis Basiero. El responsable ha incidit en "l'abisme entre el vertiginós ritme de canvis que s'estan produint a nivell mundial, amb conseqüències econòmiques d'impacte immediat sobre el sector (pandèmia, guerres, inflació, volatilitat de mercat energètic, entre d'altres), i el ritme de planificació, publicació i aplicació de les polítiques i lleis nacionals, autonòmiques i locals que puguin donar solució".
Amb tot això, el propòsit de les jornades ha estat desgranar el nou context regulatori que es dibuixa en el sanejament i la depuració i que també ha posat el focus al biogàs, els fangs i la reutilització d'aigua, així com els passos que s'haurien de fer per construir, a través de l'aigua, el millor model de convivència i contribució a la sostenibilitat de les ciutats. La finalitat última és “aprofitar els reptes del nou context regulatori per acostar el preu de l'aigua al seu valor real”, ha assenyalat Basiero.
La tecnologia, una aliada necessària
La tecnologia té un paper molt rellevant en el tractament d‟aigües residuals i la gestió de residus o generació de bioenergia i per això ha ocupat gran part del discurs. Els i les especialistes han coincidit que, a Espanya, l'actual planificació econòmica no està dissenyada per promoure la inversió en tecnologies que ajudin el sector de l'aigua a ser més eficient i sostenible. L'exemple de Dinamarca, exposat a les Jornades per part de Laura Bailón, assessora de tecnologia de l'aigua a l'Ambaixada del país nòrdic, ha servit per demostrar que el mercat nacional i internacional disposa de desenvolupaments tecnològics suficients per abordar els reptes presents i futurs, però manca planificació i inversió per a accedir a aquestes tecnologies i assolir així com han assenyalat els experts i expertes durant la trobada. “Arribar al desenvolupament tecnològic no preocupa”, afirmen, sempre que s'impulsi la inversió en tecnologia i innovació com a eix prioritari per guanyar eficiència i garantir el compliment del nou marc regulador en determinats àmbits, com ara la neutralitat energètica o pal·liar situacions d'escassetat de recursos.
Nous reptes en el control del sanejament
El primer bloc de la trobada ha analitzat el nou escenari del domini públic hidràulic. La intervenció d'Àngel Mena, d'EMASESA, ha servit de punt de partida per conèixer les claus de la Regulació dels desbordaments de les xarxes de sanejament que preveu el nou Reglament de Domini Públic Hidràulic, que obliga a regular, tractar i controlar els desbordaments o els alleujaments dels sistemes de sanejament, que exigirà una coordinació necessària amb organismes.
Davant d'aquest escenari, s'han compartit algunes solucions. Facsa ha exposat solucions orientades a la retenció de sòlids per pal·liar el greu impacte al medi ambient i els importants danys que genera a la xarxa de sanejament la problemàtica de les tovalloletes, un aspecte que també regula el RDPH. Per la seva banda, Hydrens ha compartit la seva experiència en eines de simulació per estudiar el comportament i el funcionament de les estructures hidràuliques.
El debat a la sala va posar de manifest la preocupació del sector per l'elevat cost per posar en marxa les mesures que exigeix aquest nou Reglament, la importància del mesurament a Espanya, que a diferència d'altres països europeus, com la Gran Bretanya, presenta un règim de pluges irregular que no facilita la gestió, així com la viabilitat de reduir els residus d'origen per reduir la inversió en el tractament tovalloletes.
Nou esborrany de la Directiva de tractament d'aigües residuals urbanes
Enrique Baquerizo, d'EMAESA, ha obert el bloc de depuració amb una ponència en què ha analitzat els aspectes més destacables de l'esborrany de la nova Directiva de tractament d'aigües residuals urbanes que s'està discutit actualment a Europa.
Com a objectius principals d‟aquesta nova normativa ha destacat la reducció de la càrrega de contaminació abocada, alinear-se amb els reptes del Pacte Verd i els Objectius de Desenvolupament Sostenible i millorar la governança.
Tot i això, en el debat s'ha posat en relleu que els terminis d'aplicació que s'han establert són molt ajustats i que perquè la seva aplicació sigui un èxit serà necessària una estratègia de finançament sòlid.
Les estacions depuradores d'aigües residuals, clars sistemes de recuperació de recursos
En els tres blocs següents s'ha demostrat la capacitat de les EDAR com a sistemes de recuperació de recursos. Un dels àmbits més recents en què s'està treballat és l'aprofitament energètic del biogàs generat en aquestes EDAR i en la producció de biometà, que es considera la via per arribar a la neutralitat energètica exigida. Per aquest motiu, el biogàs i el biometà han ocupat un espai rellevant en aquestes jornades que han permès conèixer levolució del marc normatiu i els usos daquests dos gasos renovables. Com s'ha vist en els casos exposats, un d'ells, el projecte BioVO, tant el biogàs com el biometà són exemple d'economia circular i contribueixen al desenvolupament d'un model sostenible, per la qual cosa cal impulsar-ne el desplegament com a vectors energètics per assolir la neutralitat climàtica, tal com han apuntat els experts i les expertes.
La gestió dels fangs que es generen a les depuradores urbanes també és clau des del punt de vista econòmic, mediambiental i dexplotació. Tot i això, del nou marc normatiu, que ha explicat Maria Luisa Ballesteros, consellera Tècnica a la Subdirecció del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, es desprenen disparitat d'interpretacions que cal aclarir perquè tots els actors implicats tinguin clares les regles del joc. En aquesta línia, Facsa ha compartit a través de diferents casos pràctics la seva experiència al compostatge fruit de l'explotació de la Planta de Tractament de Purins de Todolella, de la Planta de Compostatge de Biosòlids de Burgos o de la Planta de tractament de residus Valorizaciones Dueñas.
Davant l'actual escenari -estrès hídric, pluges torrencials, increment de la pressió demogràfica, etc. -, l'aigua regenerada adquireix cada cop més interès, i encara que el seu ús encara és incipient a gran part del territori nacional, algunes zones estan abanderant la seva implementació, com és el cas de Múrcia, com ha demostrat Román López, d'ESAMUR, o la Costa Brava, un altre exemple de bones pràctiques defensat per Silvia López, del Consorci d'Aigües Costa Brava Girona.
Entre els principals reptes per al sector en el nou panorama de la reutilització han estat identificats la voluntat política, la confiança d'usuaris i usuàries, la delimitació de les responsabilitats dels agents implicats (operador, transport i usuaris finals) via els plans de gestió de riscos, la inversió necessària i, especialment, el finançament.
