Deu anys després de la seva creació, la Càtedra Facsa-UJI va celebrar una trobada que va ser molt més que un aniversari. Representants de la universitat, l'administració i les empreses gestores van compartir una visió comuna: el sector viu una etapa marcada per la digitalització total, la pressió climàtica, la nova regulació europea i la necessitat de talent capaç d'integrar ciència, operació i territori.
Durant quatre converses temàtiques, els participants van traçar una radiografia precisa del present i el futur del cicle urbà de l'aigua en un context cada cop més condicionat per escenaris climàtics complexos i la creixent demanda social de transparència, eficiència i sostenibilitat.
Una dècada cultivant talent
La trobada va obrir amb una reflexió sobre com la Càtedra ha actuat, durant deu anys, com un autèntic planter de talent investigador. A través de les experiències de Laura Menéndez, Paloma Barreda i Rosario Arnau, va quedar clar que la iniciativa no només forma, sinó que impulsa carreres, genera primeres oportunitats i apropa els joves a la gestió real del cicle integral de l'aigua.
Les seves intervencions van revelar com la càtedra ha estat per a molts joves especialistes el primer laboratori professional: un lloc on aprendre a dissenyar projectes, coordinar activitats, col·laborar amb administracions i apropar-se a la realitat del sector. Des dels primers blocs sobre patrimoni hidràulic fins a projectes Erasmus+, passant per iniciatives de transferència amb sectors com la ceràmica o el regadiu, la càtedra ha actuat com un espai on el talent es descobreix, s'hi acompanya i es projecta.
Normativa més avançada i xarxes més intel·ligents
El debat tècnic sobre proveïment va posar el focus en un moment decisiu per a les xarxes urbanes: l?entrada en vigor de noves directives europees i l?acceleració de la digitalització. Margarita Palau, cap de l'Àrea de Qualitat Sanitària de les Aigües del Ministeri de Sanitat, i Ignacio Aparici, subdirector de l'àrea de Proveïment de Facsa, sota la moderació de Guillermo Berlanga, codirector de la Càtedra, van coincidir que el sector s'enfronta a un canvi sense precedents, on les dades, l'anticipa. Les noves directives europees exigeixen controls més estrictes, mentre que la digitalització –impulsada pels PERTE– permet anticipar-se a incidències i oferir un servei més segur i transparent. En un context marcat per sequeres intenses i pluges torrencials, la capacitat dinterpretar dades serà clau per reforçar la resiliència de les xarxes.
L'evolució dels sistemes de depuració
L?anàlisi sobre la depuració a Espanya va confirmar que el tractament d?aigües residuals travessa una transformació accelerada. Sota la guia d'Elena Zuriaga, especialistes com Pedro Simón, director tècnic d'ESAMUR; el catedràtic Juan Lema; i Luis Basiero, director de l'àrea de Sanejament i Depuració de Facsa, van oferir una visió complementària sobre regulació, innovació i realitat operativa, coincidint que el repte ja no és tecnològic, sinó d'implantació i finançament.
Tots van coincidir que la depuració viu una evolució accelerada. Lema va recordar que tecnologies avui comunes eren fa tot just una dècada investigacions de laboratori. Simón va explicar que el sector està preparat per afrontar les noves normatives europees, fins i tot en matèria de microcontaminants emergents, però serà imprescindible assegurar el finançament per adaptar unes instal·lacions que ja operen al límit. Per la seva banda, Basiero va afegir la perspectiva operativa: la complexitat administrativa, el marc contractual vigent i la pressió energètica obliguen a repensar models, impulsar la compra pública innovadora i reforçar la presència de la R+D a la vida real de les EDAR.
El missatge compartit va ser clar: la tecnologia existeix, el coneixement està disponible i el sector té capacitat tècnica; el que manca és una via més àgil i flexible per portar la innovació des de la universitat fins a les plantes.
Castelló davant del repte hídric
La mirada territorial va situar Castelló com un cas paradigmàtic dels desafiaments mediterranis. En una conversa conduïda per Sergio Alonso, subdirector de l'àrea de depuració de Facsa, els experts Teodoro Estrela, cap de l'Oficina de Planificació de la CHJ; Ignacio Sangüesa, excap del Servei d'Infraestructures de la Diputació de Castelló; i Jose Claramonte, director general de Facsa, van coincidir que el futur hídric de la província passa per una governança capaç de coordinar administracions, operadors i usuaris, integrar plenament la dessalació i la reutilització per alleujar la pressió sobre uns aqüífers cada vegada més tensionats, reforçar el suport tècnic als municipis i modernitzar-ne unes. Un territori especialment exposat a sequeres perllongades, pluges torrencials i demandes creixents necessita, van concloure, una planificació amb visió territorial i solucions compartides per garantir un subministrament més segur i sostenible.
